Esteve Padilla

Leave a comment
Barcelona, People

Esteve Padilla
Soci fundador de 131gd  juntament amb en Pau Llop
Graduats a Eina i fan de tot, sobretot Branding i Tipografia

El disseny a Barcelona

Sí que tinc la percepció de la desvalorització de la nostra feina.

Hi ha molta gent fent disseny, molta gent que opina en el procés de feina i pocs clients que escolten, dialoguen i, finalment, demanden bon disseny.

Barcelona innova o copia?

No crec que es pugui parlar d’una escola del disseny de Barcelona, hi ha grups de persones que segueixen maneres comuns de treballar, però les comparteixen amb d’altres ciutats i països. A Barcelona i la seva zona d’influència, hi ha gent que innova i gent que segueix tendències, pero no crec que hi hagi una corrent de Barcelona que es pugui definir com a tal.

131_moreneta_th

El disseny del sud d’Europa té un estil diferenciat del que es fa a Holanda, Regne Unit, Països escandinaus… El que no sé és si Barcelona té un estil propi. Hi ha gent a Barcelona que té molt de caràcter i ha imprès molta influència sobre les escoles i la mateixa professió, però no sé si ho definiria com a estil de Barcelona o sino que simplement hi ha professionals molt bons que han estat durant molts anys fent feina i que han acabat influenciant als que venen darrere. Però el mateix deu passar a Regne Unit o a Holanda, etc.

Partint de que no hi ha un estil de Barcelona, el que sí que està clar és que generalment es mira més cap a Anglaterra que a França o a Holanda. Segurament perquè molta gent de la que fa feina a Barcelona ha passat, o almenys de la gent de qui jo he après o amb la que més em fixo, per Regne Unit.

moreneta_pack

Perfils professionals i metodologia

Busquem i a vegades ens busquen. Som un estudi que estem tot just començant així que ens coneix poca gent. Rarament algú amb qui no hem tingut cap contacte previ ens ve a buscar. Suposo que encara tenim poc bagatge. Sí que ens han vingut a buscar clients amb qui ja hem tingut experiències prèvies. De moment, i en general, busquem nosaltres.

Gunnar Knechtel Photography, Barcelona, exposición 'Auditando el proceso creativo' de Ferran Adriá en Fundación Telefónica , Madrid. Fotografiada el 16.12.2014

Depèn del projecte, però mirem no presentar més de dues propostes al client. L’experiència fa que busquem definir millor els briefings, invertir més estona volent entendre el que ens han demanat, allò que realment necessiten i volen, i assegurar que tots els agents que participem en el projecte, ho hem entès. A partir d’aquí, presentem dues vies diferenciades entre sí, potenciant els elements més distants que hi ha entre elles. Més de dues, mai. I, fins i tot alguna vegada, només una.

catalaroca

Estil i tendències

Hi ha dissenyadors gràfics que basen la seva feina i la seva estratègia per tenir clients en tenir un estil molt marcat, que quan veus la seva feina saps que ho ha fet aquell estudi, per tant, la gent vol allò com qui es va a comprar una peça de roba: vol aquella marca, i s’entén que el disseny no s’ha d’ajustar a les necessitats del client sino que és el client que entén que allò ja va amb ell. I hi ha d’altres dissenyadors, que potser fan més consultoria visual, que es centren més en entendre què vol i què necessita aquell client i a partir d’aquí, busquen quina és la solució més adequada en el moment i en el lloc que es dóna aquella feina.

perspectives

És molt relatiu què és tendència i què no.
Seguir la mateixa solució o la mateixa fórmula en diferents negocis, en diferens sectors, no té cap mena de sentit. Entenc que el disseny ha de ser atemporal encara que té un condicionant de tendència, evidentment. Per exemple, tots els mitjans amb els que treballem. És diferent treballar amb tipografia mòbil, amb letraset, que amb el software que tenim avui en dia o treballar en web, on tot canvia molt més depressa i la mateixa tecnologia et condiciona a l’hora de treballar. Però seguir la moda de les ombres, tipografies amb caixa alta, etc. per mi no entra en la meva feina i si algú em demana això, li dic que no ho fem.  Els projectes no es vénen a demanar amb la gràfica per endavant.

olivera

El dissenyador del futur

Hi ha un accés a les eines per dissenyar molt obert i molta gent es pot posar a col•locar tipografies i colors sense massa sentit. En conseqüència, formalment sembla que la solució és molt senzilla. Ara, col•locar les tipografies i colors en el sentit que toca no és tant fàcil, i aquí ja se’ns presenta un problema, que és que la gent sàpiga entendre quan estan ben posades les coses i quan i perquè, no ho estan.
Que això sigui feina nostra o no? Una part és feina nostra, l’altra part també és de la gent que encarrega aquestes feines a altres sectors, desde marketing fins a algú del departament de comunicació d’una empresa. Han de ser ells que han d’entendre que el dissenyador és part del projecte i no que treballa per a ells, sino que treballa amb ells i la seva opinió hauria de ser, per igual, menys jutjada que la resta.
Jo he fet feina a Regne Unit i s’aprecia bastant la diferència treballant en projectes. Hi ha de tot però, molt més sovint, treballes en un equip més que per un client. Et respecten més la visió que pots tenir, el teu punt de vista, els pros i contres que trobes, el perquè es fa una cosa…

olivera_llibre

Crec que les escoles s’han convertit en una màquina de treure noies i nois que tenen coneixements de software, saben beure d’arreu del món, perquè és molt fàcil saber què s’està fent a Shangai o a Tokio o a Londres però, segurament, ens falta, a mi també quan em van formar, tenir un judici molt més amb coneixement de causa sobre la feina que fem, en tenir un coneixement històric sobre el perquè les coses es fan com es fan i com hem arribat aquí i quin és el background que hi ha darrera d’una feina. I és més, crec que si tots rebem la mateixa formació i tots treballem amb els mateixos softwares, finalment acabarem fent tots el mateix.

Potser és interessant trobar models alternatius d’escola pel fet de crear gent que no tots siguin el mateix prototip de dissenyador gràfic.

Hi ha molta feina a fer. No conec prou Bolònia com per afirmar-ho, però segurament ha d’haver-hi una formació posterior a l’escola que ha de ser la que acabi fent el tret diferencial un cop tens les bases i permeti desenvolupar la creativitat de cadascú. Quan donem classe, veiem que molt dels alumnes els hi falta saber perquè fan les coses i no només utilitzar un recurs perquè l’han vist en un blog o perquè els hi sembla que és molt guai.

trobades
Advertisements
Posted by

I’m Miriam, a 31 years old graphic designer from Barcelona. A few months ago I left my apartment, quit my job, packed my things and left for this journey. Now I'm back in Barcelona, publishing all the interviews and working on my renewed portfolio. Follow me!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s