Aymerich Comunicació

Leave a comment
Barcelona, People

Aymerich Comunicació
Jaume Aymerich + Anna Síper
Direcció d’art, disseny gràfic i creació de continguts
Especialistes en comunicació

El dissenyador gràfic a Barcelona

Jaume: Sí que tenim la percepció del deteriorament de la professió a Barcelona i el poc valor que els clients (alguns) donen a la nostra feina. No crec que hi hagi una sola raó. Com que tinc certa experiència puc dic que vaig viure el procés invers, ja no un menysteniment, sinó un desconeixement de la professió. Estem parlant dels anys 90, on la gent senzillament no coneixia la nostra tasca. Va haver-hi un punt d’inflexió, que van ser les Olimpíades, que ens va fer créixer en molts sentits. Va aparèixer el Mariscal i es va inventar el Cobi o va haver-hi un senyor Trias que va fer un logo. I el descobriment va provocar la curiositat, la conscienciació, un veure que realment hi havia tot un univers que era molt interessant incorporar a les empreses, que sumava o multiplicava, segons com. I tot això va ser un procés molt feliç, d’anar veient com tu, que t’havies inventat una professió, que fins i tot vaig haver d’explicar als meus pares en què consistia, de cop i volta servia per guanyar-se la vida, i segons com, guanyar-se-la bé.

Dit això, ara hem viscut tot el contrari. El desencadenant és la famosa crisi.

Malauradament no som un país tant madur com d’altres on hi ha una tradició i una cultura que afavoreix el reconeixement de la nostra tasca.

andorra

Anna: A part de la crisi, crec que també afecta molt l’impacte de les noves tecnologies. Molta gent equipara el coneixement tècnic amb la creativitat i l’experiència. I això no va així. Alguns pensen que per dominar la tècnica ja ets un bon dissenyador o un bon creatiu. Jo crec que això també és un factor que col·loca els professionals en una posició de desavantatge enfront la gent que acaba de començar i que no té l’experiència, però que domina la tècnica. Cobren preus més baixos i als empresaris, per desconeixement, ja els hi va bé.

Jaume: Tornant a lo cultural, el nivell d’exigència aquí és inferior a altres països.

pujol

Perfils professionals i metodologia

Jaume: En el nostre cas, no tendim a l’especialització. També pel nostre recorregut. Crec que ara la nostra vocació és generar, en funció del projecte, un tipus d’equip o un altre. Però també conec a molts companys de professió que són grans especialistes i aquí és on han trobat la capacitat d’oferir alguna cosa que poca gent pot oferir i això els converteix en professionals molt desitjats.

Dediquem moltes més hores als projectes de les que ens paguen, però no sabem (ni volem) treballar d’una altra manera. A nosaltres ens busquen per això, perquè malgrat les nostres carències, saben que atendrem i dedicarem aquesta energia extra perquè les coses siguin millor que l’estàndard. També és una forma de fidelitzar. És la nostra manera de treballar i els clients que tenim és el que valoren.

2012

La meva estratègia comercial està basada en el meu caràcter. Sóc molt poc metòdic i endreçat, els meus protocols són absolutament d’intuïció o necessitat. Si la veig, la busco. Sí que veient com està el mercat, volem sistematitzar i crear processos de venta comercial, perquè el mercat cada vegada és més exigent.

M’agrada el que fem, crec que ho fem ben fet i crec que donem un molt bon servei. No som el tipus d’estudi de producció en sèrie o a gran escala ni tampoc de generar projectes molt visibles, generant tendències, ensenyant l’aparador. Si mires bé, descobreixes estudis que fan una molt bona feina que no està publicada enlloc i que són els que estan generant aquest teixit industrial de qualitat que té aquest país.

citilab

Estil i tendències

Jaume: Són diferents camins. A mi sempre em fa gràcia quan parlen de “l’estil Aymerich”. Jo no el veig però clar, un té els seus tics i les seves manies.

L’escola on has estudiat, les eines, el context, les referències, l’edat, etc. marquen una manera de fer.

Però crec que és més divertit tenir molts registres. També és veritat que per tenir molts registres, el més interessant és poder compartir projectes amb diferents perfils professionals. Alguns dels millors projectes del llarg de la meva trajectòria han estat compartits amb altres dissenyadors gràfics, industrials que han aportat el seu coneixement, impressors, fotògrafs, etc. No he pretès mai tenir un segell que no sigui la qualitat. Recordo una anècdota del Mariscal, tornant a ell i al seu moment, on era una marca internacional, quan volia sortir-se del que era el seu registre i el client, que estava pagant molts diners per tenir un Mariscal, li tirava enrere les idees i li demanava el seu segell.

Per exemple, algú com el Mario Eskenazi té, i no diria un estil, sinó més aviat una profunditat, un esforç de síntesi o una essència d’una qualitat tant bona, que això és el seu estil. No hi ha una semblança entre projectes però sí que hi ha un Mario Eskenazi, que és com una espècie de garantia de qualitat. Darrere de les seves feines hi ha una manera de resoldre, un tempo.

enjoiat

Anna: A mi és pel que m’agradaria que em valoressin: per la nostra manera de treballar, pel “pensa”, pels processos.

Que darrera un projecte hi hagi un concepte i una idea intel·ligent el fa més interessant que si simplement és estèticament bonic. La creativitat també és intel·ligència.

Jaume: Les tendències, a vegades, són gairebé ridícules. Ara tots bevem del mateix. Internet ha democratitzat tant l’accés a la informació que, a vegades, sorprenen algunes solucions de disseny tant formals i tant imitant alguna cosa que se suposa que és el que es porta ara que, segons com, és ridícul. És divertit veure noves propostes, noves maneres de comunicar, noves fórmules. Però clar, el com això a vegades influencia de manera tant forta a segons quin tipus d’estudi, crida l’atenció. Penso que basar la feina en seguir tendències és sostenible un temps, però acaba no ajudant a generar una personalitat i, probablement, no permetrà al professional arribar on vol.

emporio

El dissenyador del futur

Jaume: Per exemple, ara, a les universitats, els dissenyadors comencen a programar. A mi no em sembla malament, perquè al final és una eina més. També és cert que el “meta-dissenyador”, el professional ideal, és una fita massa ambiciosa. Però sí que és veritat que el dissenyador és algú que no es pot apalancar.

El valor d’un professional ja no és tant el que sap sinó la capacitat d’aprenentatge i d’adaptació que té.

fertilab

Anna: per mi en aquest sentit és clau formar-se, encara que siguin petits cursos o tallers, i estar al dia. Tenir aquestes petites dosis d’aire fresc i seguir aprenent dels que en saben més que tu.

Quan vaig fer classes a Idep, em vaig adonar que els futurs dissenyadors no tenien ni remota idea de continguts i ni sabien escriure, i considero que han de conèixer l’eina perquè quan encarreguin els continguts d’una publicació han de saber distingir si el que els hi fan és correcte o no.

I també imagino que se’ls hi haurien de donar certes habilitats empresarials, gestió i defensa dels projectes, saber parlar, etc. Un dissenyador gràfic ha de ser també un bon comunicador. Jo faria que els estudis de disseny fossin mes holístics.

valors

Jaume: També es veritat que voler tocar totes les tecles en les que un dissenyador es pot veure implicat, és molt complicat. Crec que s’ha d’encarar la formació més en la recerca, en provocar, en intentar aconseguir professionals amb un grau d’autonomia més alt. No sé si Bolonya ho ha contemplat així. Sé que a Elisava s’estava enfocant cap a aquesta via.

infojobs
Advertisements
Posted by

I’m Miriam, a 31 years old graphic designer from Barcelona. A few months ago I left my apartment, quit my job, packed my things and left for this journey. Now I'm back in Barcelona, publishing all the interviews and working on my renewed portfolio. Follow me!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s